La línia del tramvia de Mataró a Argentona funcionà des del 1928 fins al 1965, quan una rierada s'emportà el pont de la riera d'Argentona. Afavorí la comunicació amb Mataró i Barcelona, i va...
Edifici conclòs el 1693, propietat de la Seu (Catedral) de Barcelona, amb funcions de graner i celler del seus dominis a Argentona. El 1877, a causa de la desamortització de Mendizábal, passà a ser...
La casa d'estiueig d'en Josep Puig i Cadafalch a Argentona es troba situada en una illa limitada pels carrers Torras i Bages, Dolors Monserdà i la plaça de Vendre.
Si bé es pot suposar l'ocupació del cim de Burriac en les èpoques ibèrica i romana, els indicis trobats no permeten definir quin tipus d’ocupació hi havia. Al segle IX apareix citada la capella en un...
Aquest és un indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos.
Una de les primeres cases construïdes a l'entorn de l'església parroquial i restaurada i ampliada el 1534, tal com consta a la llinda de la finestra del primer pis, conserva els elements gòtics. Les...
Les primeres notícies de la parròquia són del 1025. L'església, d'estil gòtic tardà, es consagrà el 1539, data inscrita a l'arquivolta de la porta. El campanar s'edificà el 1559.
L'emplaçament original fou al davant del casal anomenat Ros de la Font (Torres i Bages, 27-31). Traslladada, segurament a inicis del segle XVIII, al lloc on...
El Museu del Càntir d’Argentona és un equipament museístic de nova generació, amb un discurs museogràfic actual, que conserva i difon una important col·lecció de més de 4.000 atuells per a l’aigua, la...
Si necessites un mapa o informació turística d'Argentona, adreça't al SEMPRE (Servei de Promoció Econòmica, c/ Gran, 61), truca al 93 797 49 00 o envia un correu electrònic a turisme@argentona.cat.
