Description
El terme d'Ullastrell va tenir fins al segle XIX un poblament dispers, repartir entre diversos masos. El conjunt urbà es va anar formant a començament del segle XIX, a partir de tres nuclis, Can Gras, la Serra i el Sardà. En aquest darrer barri es va construir l'església parroquial l'any 1902, que substituïa una antiga capella romànica que no ha deixat cap vestigi.
Les primeres referències sobre l'església de Santa Maria d'Ullastrell ens situen a mitjans del segle XIX. A finals de setembre de l'any 1849, el rector mossèn Tomàs de Montagut i de Villar, envià un comunicat al vicari general i governador de la Diòcesi de Barcelona, mossèn Felip Bertran, manifestant la necessitat de reconstruir i ampliar l'església de Santa Maria d'Ullastrell. La cerimònia de benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el dia de Reis de l'any 1858. Al cap de vuit anys, el 15 d'agost de 1866, festivitat de la Verge de l'Assumpta i Festa Major d'Ullastrell, el sr. arxiprestat de Terrassa Joaquim Coll, per delegació del bisbe de Barcelona monsenyor Pantaleó Montserrat, va procedir a la benedicció solemne del temple.
En una referència recollida al Llibre d'Actes i datada el 14 d'abril de 1861, es menciona la manca de materials per continuar les obres de l'església. Així doncs, aprofitant que la capella romànica de Sant Miquel (del barri de can Gras) estava força enrunada i que ja estava suspesa per al culte, es va demanar permís al Bisbat i a dos propietaris més, per tirar-la a terra i aprofitar els seus materials.
L'edifici és de planta rectangular, acabat tot ell en maó vist. La façana principal s'estructura en dos cossos horitzontals separats per una cornisa i coronats amb un frontó triangular. Al cos inferior hi ha el portal rectangular i un conjunt de motllures que tenen continuïtat al nivell superior en forma de pilastres. En aquest cos hi ha un finestral semicircular.
El campanar modernista és posterior, del 1908.
Afectada durant la Guerra Civil, va ser restaurada posteriorment per Alexandre Tintoré.