Introduction
En aquesta cruïlla cal agafar el camí de la dreta, on als pocs metres hi ha la barraca. El camí que deixem a l’esquerra és per on arribarem a la tornada per desfer el camí ja fet fins al punt d’inici.
Antany, abans de la impecable plaga de la fil·loxera, el terme de Vacarisses era profús de vinya. Del desempedregament dels camps se n’obtenia la matèria prima per a la construcció de barraques que oferien aixopluc, petit magatzem i estança temporal, si calia, en les èpoques de més feina. Un cap abandonada la vinya, aquesta queda engolida a poc a poc pel creixement espontani de la vegetació mediterrània, pins primer i alzines més endavant. Els ceps desapareixen, però les barraques no, actualment disperses al mig de les bosquines i del matollar perfumat de romanins i farigola.
Aquesta barraca és una de les del conjunt que porten el nom del Sot de l’Aigua, suposem que una nova denominació a afectes de les seva catalogació a la base de dades de la Wikipedra.
Aquesta és una barraca margera terrera, és a dir, que aprofita un marge posterior per a la seva inclusió, sent la seva part frontal la pròpia línia del marge. És de planta quadrada i llinda plana, tal i com es pot veure en la part posterior de la porta d’entrada.
A l’interior té un cocó, un petit espai buit entre les pedres i arran de terra a la banda més ombrívola de la barraca que servia per guardar-hi el càntir amb l’aigua perquè es mantingués més fresca en les llargues jornades al camp.