Introduction
L'ambient solell i més sec és aprofitat per l'alzinar de muntanya. La inversió tèrmica fa possible que trobem alzinars per sobre les clapes de roure que trobarem a dins la vall de Mamet.
Us heu fixat en el fet que les alzines tenen més d'un peu (foto). Fins a mitjans del s. XX encara s'aprofitava l'alzina per fer carbó.
Les alzines es tallaven per forçar el seu rebrot tal com es pot veure a la fotografia. Quan assolien la mida adient (6-8 cm de diàmetre) es tallava i es feien les piles o carboneres. Aquestes piles es tapaven amb terra per evitar l'aire i s'encenien afegint brases pel forat de dalt la pila. La combustió amb poc oxigen era lenta i de baix a dalt. Per dirigir la combustió s'obrien petits forats a diferents llocs de la coberta de terra i així aconseguir una cuita homogènia. Quan es creia que ja estava, passades dues o tres setmanes, s'ofegava tapant tots els forats.
Les piles es feien a clarianes dins el bosc, nomenades places carboneres. Les detectarem perquè el terra, encara avui dia, és fosc.