Introduction
Els ocells dels ambients forestals no són fàcils de veure dons normalment, la mateixa vegetació ens els amaga. A llocs més frescals com aquest, a les capçaleres o prop torrents tindrem més èxit. Sempre serà més fàcil de sentir-los.
Al sotabosc hi ha merles gratant fullaraca cercant insectes; voltant per els alzines podem trobar grups de mallerengues o mosquiters, també cercant insectes i brots tendres. Altres ocells més grans de mida serien el picot garser, que el podem veure passar volant o sentir el seu repicar en un tronc mort; el gaig o el tudó. Els tudons són coloms de bosc que ja podem veure als parcs de la ciutat.
El gaig (vídeo) (Garrulus glandarius) és un ocell força comú a Catalunya i fàcil d’observar durant la major part de l'any a gran part del boscos, tant alzinars litorals com boscos de pi negre. És un ocell de mida mitjana, d’uns 30 centímetres de longitud i una envergadura d’uns 55 centímetres. El bec és fosc, curt i gruixut.(foto)
S’alimenta principalment de glans, ous, insectes i larves, però també es pot alimentar de cucs, ratolins i fins i tot llangardaixos. Durant els mesos de tardor solen acumular glans en dipòsits amagats per poder tenir reserves durant els mesos d’hivern.
És nerviós, desconfiat i esquerp, no para amunt i avall, molt sorollós amb un reclam molt característic “scaaaaaacgg!”. (audio) Normalment es mou amb parelles o petits grups, sobretot a la primavera.