Introducció
Els ocells dels ambients forestals no són fàcils de veure dons normalment, la mateixa vegetació ens els amaga. A llocs més frescals com aquest, a les capçaleres o prop torrents tindrem més èxit. Sempre serà més fàcil de sentir-los.
Al sotabosc hi ha merles gratant fullaraca cercant insectes; voltant per els alzines podem trobar grups de mallerengues o mosquiters, també cercant insectes i brots tendres. Altres ocells de mida mitjana serien el picot garser, que el podem veure passar volant o sentir el seu repicar en un tronc mort; el gaig o el tudó. Els tudons són coloms de bosc que ja podem veure als parcs de la ciutat. Més grans encara serien els rapinyaires, tant de nit com el gamarús (que veurem més endavant), o diürns com l'astor o l'esparver.
El gaig (vídeo) (Garrulus glandarius) és un ocell força comú a Catalunya i fàcil d’observar durant la major part de l'any a gran part del boscos, tant alzinars litorals com boscos de pi negre. És un ocell de mida mitjana, de 30 centímetres de longitud i una envergadura de 55 centímetres. El bec és fosc, curt i gruixut.(foto)
S’alimenta principalment de glans, ous, insectes i larves, però també es pot alimentar de cucs, ratolins i fins i tot llangardaixos. Durant els mesos de tardor solen acumular glans en dipòsits amagats per poder tenir reserves durant els mesos d’hivern.
És nerviós, desconfiat i esquerp, no para amunt i avall, molt sorollós amb un reclam molt característic “scaaaaaacgg!”. (audio) Normalment es mou amb parelles o petits grups, sobretot a la primavera.