Introduction
Els líquens, o fongs liquenitzats, són uns éssers vius molt singulars, formats per una associació simbiòtica entre un fong i una alga (o, en alguns casos, un cianobacteri). Aquesta relació permet que tots dos organismes es beneficiïn mútuament i puguin viure en ambients on altres plantes no podrien sobreviure.
El fong aporta suport, protecció, aigua i sals minerals, a més de ser el responsable de la reproducció sexual. L’alga, en canvi, realitza la fotosíntesi i produeix els nutrients que alimenten el conjunt del liquen.
Gràcies a la seva capacitat d’adherir-se a les roques i a la seva gran resistència a la sequera, els líquens poden colonitzar superfícies aparentment inhòspites. També obtenen nutrients tant de l’atmosfera com dels minerals del substrat, que dissolen mitjançant la secreció d’àcids orgànics.
Entre les seves característiques destaquen un creixement molt lent —només uns pocs mil·límetres l’any—, una extraordinària resistència a la dessecació, podent mantenir-se vius amb un contingut d’aigua molt baix, i la capacitat de suportar temperatures extremes, des dels –70 °C fins als +70 °C.
Els líquens també són uns excel·lents bioindicadors de la qualitat de l’aire, ja que són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica. La seva presència acostuma a indicar ambients poc contaminats.
Al llarg de la història, s’han utilitzat amb finalitats molt diverses, com ara en alimentació, medicina tradicional, l’obtenció de tints i la perfumeria.
