Introduction
Vet aquí una estampa típica del paisatge de les rodalies de Begues i de gran part de Catalunya: els antics marges de pedra seca que enfeixaven la vinya i altres conreus de secà vessant amunt, mig emboscats. En molts vessants els murs ja ni es veuen, engolits absolutament per l'espessor del sotabosc, però en molts d'altres la presència d'aquests elements d'arquitectura popular encara és ben visible, com els que es poden observar aquí. Amb l'abandó de la vinya, si el sol és prou profund, el bosc va ocupant lentament el que ja era territori seu abans que l'acció pagesa artigués el que deurien ser en un bon principi alzinars. Ara però, de moment, l'arbre que millor hi creix és el pi. Més endavant, quan el pi faci prou ombra, serà l'alzina que s'anirà fent un lloc cada vegada més predominant. Temps al temps, doncs. Això si a algú no se li acut tornar a aprofitar aquestes antigues feixes per a tornar-hi a conrear o un incendi no ho arrasa tot abans.