Introduction
Aquesta zona que estem recorrent ara és eminentment forestal, repleta de boscos típicament mediterranis: pinedes i, a les parts més ombrívoles, es deixa veure el rastre esquitxat del bosc potencial d'alzines i roures.
En les darreres dècades, els pins blancs (Pinus halepensis) han anat ocupant terres, on els cultius de secà són un record de temps passats. Ara només en queden els rastres físics que han sobreviscut sense la cura del pagès.
En aquestes terres hi fa créixen sobretot pins blancs de capçada irregular permetent l’entrada de llum al sòl amb sotabosc abundant. És el cas del llentiscle florit de la foto (Pistacea lentiscus), l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’arçot (Rhamnus lycioides). I de port més baix trobem el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i l’estepa blanca (Cistis albidus).