Introduction
L'avellaner (Corylus avellana) és un arbre o arbust de la família de les betulàcies amb unes fulles caduques, serrades, amples i acabades en punta. No sol superar els 6 metres d'alçada i no té un sol tronc principal, sinó que és un conjunt de troncs prims que surten d'un mateix punt. El seu fruit és la famosa avellana (foto).
Els avellaners són autòctons d'Europa, i a Catalunya se solen trobar de manera natural en canals o en fondalades humides com en la que ens trobem ja que tenen un alt requeriment d'aigua. En contrades de muntanya també podem trobar avellaners de manera més generalitzada en boscos d'altres caducifolis, per tant, els avellaners que ens trobem pel territori no tenen perquè ser plantats, si bé el cultiu de l'avellaner és molt important en algunes zones com el Camp de Tarragona.
Aquests arbres poden produir tòfones, és a dir que a les seves arrels hi conviuen en simbiosi (micorizes) fongs del gènere Tuber, que fan aquests bolets subterranis tan valorats gastronòmicament, encara que les tòfones que fa l'avellaner són de menys valor que les tòfones negres que s'aconsegueixen sovint amb alzines o roures.
En medicina s'han aprofitat la seva escorça i fulles com astringents, per frenar diarrees, hemorràgies i també per augmentar la pressió arterial. Les infusions de les closques s'han emprat com a diürètic, tot el contrari que l'avellana, que popularment es donava a la canalla perquè retinguessin el pipí a la nit.