Poblat Ibèric del Cogulló

Flag

Cap a la talaia del Cogulló.

Començarem seguint un tram abandonat de la séquia de Manresa on les mines i els aqüeductes ens expliquen la necessitat de superar els accidents del terreny. El poble a una banda del riu i, masies fortificades, a l’altre.

Als talls de la muntanya del costat del runam de sal (amb superfícies modelades per la seva dissolució), podreu veure com les roques es dobleguen i trenquen per forces amagades.

Tot pujant al Cogulló, per una pista ample i fàcil, pel mig d’una pineda de pi blanc, anirem trobant finestres obertes a la Vall del Llobregat i a l'Església circular de Sant Esteve al turó del davant. Arribarem dalt el cim on fa milers d’anys 1200 a.C, s’hi van establir els primers pobladors de la Catalunya central: els Ibers, de la tribu dels “Lacetans”. ¡! Recordeu que cal concertar la visita a l’Ajuntament!! Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Les vistes de dalt el Cogulló són espectaculars i podeu jugar a esbrinar el territori. De baixada, direcció el torrent salinitzat de Soldevila, passarem per un espai d’elevat interès natural per la vegetació singular que hi trobem, en contrast a la resta del paisatge vegetal dominant. És la roureda de la Malesa, on, boixos i garrics es barregen sota roures magres que sobreviuen damunt un sòl prim i sec. Als prats solells les plantes aromàtiques i les orquídies omplen de perfums i color les clarianes del bosc.

Al costat del torrent, on encara resta algun om, la sal de l’aigua fa impossible la vida aquàtica. No hi busqueu ni granotes ni salamandres. Algunes plantes s’han adaptat a aquestes noves condicions, fins i tot, se n’han establert de noves. La font del Pitoi, a peu de la cinglereta, racó singular on temps enrere s'hi anava a buscar aigua fresca, s’ha perdut.

Arribant novament al poble, creuarem un seguit de camps de conreu de cereals de secà (ordi i blat) on podem observar els ocells característics d’espais oberts com el xoriguer, suspès en l’aire, guaita una sargantana per fer el dinar