Pla de Forcs per la Serra

Flag

Els suros dels Ibers

Ens endinsarem a la Serra del Montnegre fins a arribar, en una llarga pujada, al límit superior del municipi de St. Iscle, que va del Pla de les Bruixes fins al Pla de Forcs passant pel coll de Senís.

Envoltats de boscos d’alzines sureres amb sotabosc d’alzinar litoral i pinedes de pi pinyer massa denses acompanyades de cirerer d’arboç. També, a les parts altes i, a les raconades humides, el verd tendre dels roures esquitxa els verds persistents d’alzines i pins.

Gaudirem de vistes a la vall de la Salut i les seves masies, o al mateix poble si ens girem a les primeres pujades. Després, a sobre nostre, els cims del Montnegre i quan arribem a la part alta, el massís del Montseny en tota la seva dimensió.

Per un puja baixa, el camí carener ens fa passar pel coll de Senís, on troben una antiga fita de terme, i d’aquí al racó de la Pedra de les Olles, una mena de repicat rupestre en forma de cassoleta sobre uns grans blocs granítics.

A partir d’ara, la baixada, és constant i pronunciada a trams. Passem per una carena densament forestada on veurem uns bonics exemplars d’alzina surera i com encara, hi ha algú que fa la ‘‘pela del suro’’. Tot seguit arribem a les clarianes agrícoles i el bonic entorn del mas de Can Maresme on s’hi feien maduixots.

A sota, l’amagat casalot de Can Oller i la plataneda a tocar el torrent, que ens porta a l’ indret màgic de les ‘‘Dones d’aigua’’. Petit salt del torrent entre blocs de granit, a l’ombra e plàtans, falses acàcies i oms on la mitologia ens explica una fàbula relacionada amb fades i fertilitat.

Ara ja, a la part baixa, planegem seguint el curs del Torrent de la Salut passant veïnats com el de Can Llop i masies amagades als costats, com la de la Vila (que abans hem vist pujant). Passem al costat de la Capella de la Salut i arribem de nou al poble.