Introduction
Tot pujant al Montcau, anirem passant per zones pelades de vegetació alta, de pedregars de conglomerat mig desfet gairebé despullat de sòl, però que constitueixen una sèrie de comunitats vegetals molt delicades al trepig i de gran profusió a tot el massís de Sant Llorenç del Munt i a la serra de l'Obac: són les anomenades codines. Únicament hi són capaces d'arrelar menudes plantes adaptades a aquestes dures condicions. Solen ser espècies molt menudes que creixen, floreixen i fructifiquen en un curt període de temps. A la primavera, en plena floració, les codines ofereixen un cromatisme de gran bellesa de colors variants segons el moment. Algunes de les espècies més corrents són l'almesquí, petit narcís d'un intens color groc; la farigola; les calabruixes, de flors d'un vistós blau lilós, i l'arenària, de flors blanques estrellades. Però fixant-nos-hi molt bé també es poden veure, en menor quantitat, la delicada fritil·lària, d'una sola flor acampanada de color porpra esquitxat de groc; el marcet, de floretes beix, i l'espectacular coltell, un gladiol de flors d'un viu rosa. Blanc, groc, blau, lila, vermell, porpra, rosa... Un espectacle visual de gran bellesa!