Un tomb pel riu Ges

Flag

L'extrem septentrional de la plana de Vic

Sortim del centre del poble per baixar directament al riu Ges passant pel costat del gran casal de Joanet de Pujols.

Creuem amb atenció la carretera i baixem pel costat del Molinot. Remuntem els giravolts del Ges entre camps de conreus i la bardissa de prop el riu, amb arbres plantats com les robínies i bonics arbusts com l'evònim europeu. A trams, les ortigues i la bardissa fan estret el pas.

Tot seguit passem per sota un mur on veiem un carcau o sortida d'aigua. Som a sota el Molí del Viver, i poc més amunt, passat el pont de la carretera, trobem la presa de captació del riu i el canal. Els arbres del marge són plantacions de carolines (pollancres) i plàtans per aprofitament forestal. La làmina d'aigua del riu és ample per la influència de la presa del molí. Quan ens allunyen d'una presa, el riu deixa al descobert boniques lloses de gresos fàcilment erosionables.

Travessem el riu per primer cop i un bonic grupet de verns i un gran salze blanc ens parlen del quasi desaparegut bosc de ribera.

Copsem la plana agrícola propera tot voltant el serrat de la Miracolosa, on pujarem per gaudir de l'amplitud del paisatge de dalt el pedronet. Podreu veure el recorregut de tota la ruta i els relleus propers de la Serra de Bellmunt, el coll de Bracons fins a Cabrera i el pla d'Aiats.

Baixarem fins a creuar pel pont de Targarona i fer un petit bucle pel veïnat i la fàbrica i després de tornar a creuar per unes petites pilones, un altre molí de difícil accés però posat en evidència en trobar la seva captació d'aigua, just amb vista a la casa de Targarona. Ara l'ambient més forestal, de roureda amb aurons, propera al riu.

De nou al pont de Targarona, baixarem el Ges pel seu costat dret, on conviuen les restes del bosc de galeria original amb les plantacions d'arbres de fusta i la invasió d'espècies foranies com les robínies o els ailants. El riu deixa al descobert boniques lloses de pedra on els agrons blancs, bernats pescaires i altres ocells prenen el sol.

En un tres i no res arribem al nostàlgic indret del Balneari de la Font Santa, on uns plafons ens faran retrocedir en el temps i les fonts, avui seques, i els vells roures ens fan sentir el pas del temps.

Ens acostem a la Camassa i hem de passar per sota la casa, arran de riu, per sobre un mur que pot estar amagat entre la bardissa just passada la incorporació del torrent de l'Aníjol. Després de la casa, el mur segueix arran d'una petita cinglera on hi ha un degotall amb capil·leres. Tornem a veure el gran i bonic salze blanc i el bosc en galeria de verns arran d'aigua. En arribar al pas que travessa el riu, per on hem passat fa una estona, girem per un corriol a la dreta, passem la carretera i ens enfilem al poble accedint per la font dels Bassalets on s'hi construí el bonic safareig.

Ara ja només cal fer un tomb pel poble sense deixar de visitar l'església romànica de Sant Vicenç de Torelló, s. XI.