Introduction
Com hem pogut veure durant tot el camí, Ullastrell, és terra d'agricultors. L'agricultura d'aquesta zona, principalment de secà, es basa en cultiu de les vinyes, oliveres i cereals. Trobem esquitxos de figueres i codonyers, però més aviat de forma anecdòtica.
Els agro-ecosistemes alberguen gran quantitat de diversitat tant vegetal com animal. Als camps de conreu, la comunitat de males herbes s'ha adaptat per poder sobreviure en aquest entorn agrícola: aquestes plantes espontànies s'anomena flora arvense, i avui en dia moltes d'elles són considerades males herbes. Anys o segles enrera algunes es menjavem com la borratxa (Borago officinalis).
La vegetació de les vores dels camps de cultiu (plantes ruderals), amb boniques floracions, és molt important a l'hora d'atreure insectes que, tan faran de pol·linitzadors al mateix conreu com d'atracció d'ocells i en definitiva un increment de biodiversitat.
La fauna associada als ambients agroforestals és aquella que fa vida i es reprodueix entre els camps de conreu i els boscos propers. Per exemple, hi ha aus rapinyaires que cacen sobrevolant els conreus a la recerca d'algun petit rosegador que surti del seu cau. Es el cas del xoriguer: petit rapinyaire que podeu veure sobrevolant els camps o aturat al cel com un elicòpter localitzant la propera presa. La perdiu roja i el conill, cada vegada més escasos degut a les noves pràctiques agronòmiques i a l'abandó del terreny, eren les peces clau de la piràmide tròfica de la fauna salvatge. Perr contra, grans mamífers com el senglar i poc a poc els cabirols, es vuen afavorits per aquesta transformació del paisatge.