Itinerari torrent i gorgs de Sta. Llúcia de Puigmal

Flag

Entre fagedes i alzinars de muntanya

A 7 km de Sant Joan, en direcció a la Garrotxa, arribem al coll de Santigosa (límit entre el Ripollès i la Garrotxa), on deixem el cotxe al costat de la pista del solell que baixa cap a Hostalnou de Bianya. Aquesta pista passa per l'església de Santa Llúcia de Puigmal.

Nosaltres baixarem sempre per pista a l'obac de Santigosa que és també l'obac del Puig d'Estela. Sempre avall, amb trams de fort pendent, sota una bonica fageda i creuant torrents secundaris que fan bonics salts.

Als desviaments seguim esquerra avall, pel costat del torrent principal de Santigosa. Hi ha punts, a tocar de riera, on val la pena treure el cap i deixar-se seduir pel soroll de l'aigua, l'ombra dels faigs, la roca vermella... tot plegat envoltat de cants d'ocells forestals com el picot o el gaig.

De tant en tant, s'obren finestres al vessant del davant, el solell del Puig de Castelltallat, on la vegetació fa un canvi radical per adaptar-se a les noves condicions.

Seguirem indicacions a pals i senyals grogues. Hem d'estar alerta al moment en què es deixa la pista per creuar el torrent de Santigosa i enfilar-nos pel solell fins a l'església de Santa Llúcia. És en aquest punt on hi ha el gorg de Santa Llúcia. 

Tot seguit un corriol que puja fent marrades, esquitxat d'alzines i vegetació mediterrània, passa pel costat de les runes de la Casa Gran (habitada fins al 1950). Arran de la paret enrunada, vorejant camps, el corriol ens mena sota l'església però abans us recomanem acostar-vos als gorgs de la riera de Torrents.

De nou a Santa Llúcia, lloc on reposar i fer un mos, prendrem el camí vell (feia la funció que fa avui la pista), senderó que marxa pel costat de la font. En lleugera pujada creuem un bonic alzinar de muntanya, espès a les clarianes entre feixes abandonades. La pista del costat de l'església és la mateixa on hem començat l'itinerari al coll de Santigosa i que ens porta a Hostalnou de Bianya.

Passat l'alzinar, travessem clapes de faig i pi roig. A continuació trobarem una petita esplanada i la terra una mica més fosca, ens fa pensar en una possible plaça carbonera. Tot seguit trobem les runes d'una barraca de pedra seca on s'aixoplugaven els homes de bosc. Ara, el camí passa a ser una pista de segon ordre, per on es treia el carbó, que enllaça amb la pista principal de la collada a Sant Llúcia. En aquesta cruïlla, girem a la dreta i en no res ja som al coll.