Introduction
A l'edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Va ser creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes, construïda sobre els antics camps monàstics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb altres viles medievals.
La plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquí parteixen els principals carrers de la Vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.
Els carrers tenien assignades funcions alternes: uns eren destinats al pas de vianants i eren els carrers dignes, per això les façanes eren més boniques (Major, Comamala, Pere Planas i Jussà); d'altres eren els destinats a l'entrada d'animals, carros i activitats insalubres (Pere Portussa, Ponç de Monells, Asprer i Talrich). També hi havia carrers d'oficis, on s'agrupaven els gremis, d'aquí noms com carrer Canonaires o carrer dels Tints.
Al voltant de tota la Vila Vella trobem les restes de la muralla que protegia la població, iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions. Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'accés.