Introduction
Aquests pollancres, probablement plantats, ens assenyalen l'indret de la font. L'aigua ha afavorit el seu desenvolupament, com també el dels lledoners (Celtis australis), un arbre sovint plantat vora els masos per fer ombra al bestiar. De la seva fusta, flexible i resistent, se'n feien forques i altres estris del camp. Els lledons són comestibles però tenen molt poca polpa. Als coloms de bosc els encanten.
Dins la bassa, que sembla que feia de safareig, trobem algues filamentoses i plantes superiors submergides com la chara, amb les seves fulles lineals disposades en pisos.
Aquests ambients són molt bons per a observar fauna. Cap al tard o al matí ens hem d'allunyar una mica, amagar-nos i, amb l'ajut d'uns prismàtics, anar guaitant què hi succeeix. A la bassa, els dies d'estiu segur que sentirem cantar granotes i gripaus.
Sobre el safareig hi ha un bonic auró blanc. Es diferencia d'altres aurons per tenir les llavors fent un angle de 180º. A la tardor les fulles agafen boniques coloracions.
Als talussos de la font trobareu violes, de flors blaves lleugerament perfumades i comestibles (es fan servir per decorar les amanides).