Descripción
Al voltant de l’església, excepte per la part nord que s’urbanitzà a finals del segle XIX, hi ha el nucli antic de Vidreres. Però no es conserven restes medievals degut a les guerres i a l’enderroc de cases i construcció de noves en el segle XIX com a conseqüència de l’activitat surotapera. Tot i això destaquen en el carrer de Barcelona núm. 16 una casa amb la imposta i ampit d’una finestra decorats amb petites rosetes; en el mateix carrer núm. 3, hi ha una casa, can Remigio, on a la llinda de la porta hi ha en relleu una enclusa, i al costat, incisa, es veu la imatge d’una ballesta.
La construcció de l’actual església es realitzà en concret entre els anys 1790 i 1800 dintre l’estil barroc neoclàssic. Durant la darrera guerra carlina (1872-1875) es va enderrocar la piràmide que coronava el campanar, posteriorment es construí la cupuleta que encara existeix. La façana va romandre inacabada fins a la dècada dels 90 del segle XX; la part inferior és de pedra i la superior s’acabà amb un esgrafiat. L’església consta d’una nau central amb capelles laterals, una de les quals és dedicada als patrons de Vidreres, sant Iscle i santa Victòria.
Com a mostra de casa construïda majoritàriament per tapers o propietaris agraris a la segona meitat del segle XIX, trobem can Xiberta, situada en el carrer d’Orient núm. 18, que consta de tres plantes on les obertures del primer pis i la central del segons pis són balcons, a la llinda de la porta hi ha la data de construcció (Año 1862 Benito Jiberta) i disposa d’una torre central amb obertures d'estil mossàrab.