Descripción
Aquesta part de Camprodon és fruit del creixement urbanístic que va viure la vila a principis del segle XX, a causa de la creixent atracció d'estiuejants que buscaven paisatges i entorns propers a la muntanya.
El passeig es va projectar com un eix vertebrador, que articulava el model de ciutat jardí planificat per Francesc Carles Maristany i Garriga.
Maristany es va inspirar en les teories urbanístiques neoromàntiques, que promulgaven trencar amb la regularitat, i les quadrícules, per interaccionar-ho amb els elements monumentals o paisatgístics preexistents.
Els voltants del passeig ràpidament es van urbanitzar amb parcel·les on hi ha grans i boniques torres d'estiueig.
Es tracta d'un passeig curvilini que evita poder veure l'inici i el final del traçat, de manera que fa sensació d'infinitud. A cada banda de l'avinguda hi ha disposades quatre fileres d'arbres marcant diferents sentits de circulació, i deixant un ampli espai al centre per passejar.
(Fotografia, Flickr: Jaume CP BCN)