Cervelló

Flag

Per als amants del senderisme i l'espeleologia

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona. Situat en plena natura i rodejat de muntanyes, destaca pel seu ric patrimoni natural i paisatgístic i pel seu passat camperol i vidrier.

Al segle X, el castell que guardava el camí de l'Ordal que conduïa al Penedès va donar nom al municipi de Cervelló. L'any 1998 es va produir la secessió del poble de la Palma, que va passar a ser conegut com la Palma de Cervelló.

El terme municipal té una superfície de 24,10 km², dels quals 16 km² estan qualificats de no urbanitzables i una gran part d'aquests estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEINC) i la Xarxa Natura 2000. El nucli urbà està situat a la vall de la Riera de Cervelló, a cotes d'entre 100 i 180 metres.           

Hidrogràficament, el municipi es divideix en dues conques, per una banda, la riera de Cervelló i per l'altre la riera de Rafamans. Al sud hi ha la riera de Santa Maria, un torrent a l'antiga Vall de la Santa Creu.

El municipi de Cervelló és una zona molt rica geològicament parlant, ja que té lutites roges (afloraments de gresos de roca sedimentària de coloració vermella), dolomites (típiques de la zona del Garraf), margues, conglomerats, fàcies Buntsandstein i fàcies Muschelkalk. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries.

A Cervelló comença la Serra de l'Ordal, muntanyes que se situen entre el Penedès i el Baix Llobregat formant així la comarca natural de l'Ordal. Forma part del Pla d'espais d'interès natural (zona PEIN), amb una superfície de 1.328,34 HA i  amb una elevació màxima de 653 metres (Puig d'Agulles) a Cervelló. És format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. Els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès.

En l'àmbit geomorfològic, hi trobem molts avencs i coves, entre elles realça és l'avenc d'en Roca, situat a prop del coll d'Ordal, amb més de 60 metres de fondària i una sala subterrània. L'interessant Cova de coll Verdaguer, és una cavitat d'uns 40 m de recorregut actual, que a part del seu interès bioespeleològic presenta un interessant jaciment en el qual s'han trobat elements del Plistocè on s'hi han trobat abundants restes òssies i excrements, actualment s'hi estan fent treballs d'investigació arqueològica.

Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de petites dimensions, de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic i que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. Han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló, amb unes bones vistes al poble i també les coves de Can Riera.

El patrimoni natural de Cervelló aplega una gran riquesa d'espècies florals destacades com la garriga amb romaní, falgueres... Les arbredes com el pi blanc, roures, alzinars, avellaners, entre d'altres. Pel que fa a la fauna, cal mencionar la presència de senglars, guineus, fagines, genetes i teixons, que troben refugi en les zones d'alzines i en les fondalades més ombrívoles.