Baix Gaià

Flag

Un mosaic paisatgístic divers

Dins la comarca del Tarragonès, comprèn els municipis de: Torredembarra, Altafulla, la Riera de Gaià, el Catllar, els Pallaresos, Perafort, est de Tarragona i sud dels Garidells, la Secuita, Vespella de Gaià, Pobla de Montornès, Creixell i Roda de Berà.

El baix Gaià comprèn una àrea de relleu accidentat per la presència de baixes serres i turons de perfil suau, en què predomina un mosaic d’extenses masses forestals, activitats agrícoles i grans urbanitzacions. Per l’oest limita amb els camps del Francolí i pel sud arriba fins al terme municipal de Tarragona, tot incorporant alguns barris de la part nord del municipi, com per exemple el de Sant Pere i Sant Pau.

Pel que fa als materials geològics aquest paisatge es correspon amb una àrea de sedimentació de conglomerats poc consolidats, sorres, argiles i llims, dipositats durant el Miocè. En tractar-se de materials poc resistents a l’erosió aquests han donat lloc a un relleu poc enèrgic on no s’assoleixen en cap cas cotes superiors als 200 metres d’altitud. El turó del Gurugú (169 m) al límit entre Tarragona i el Catllar.

Els corrents d’aigua, entre els quals destaca el riu Gaià, hi han construït terrasses al·luvials amb el dipòsit de materials detrítics procedents dels relleus veïns i que actualment són ocupades per camps de conreu, sobretot al marge esquerre. Per contra, en els sectors occidental i meridional, on les serres mostren més pendent i el terreny és menys apte per a les activitats agrícoles, hi predominen grans masses forestals dominades pel pi blanc (Pinus halepensis).

La vegetació espontània té una presència important al baix Gaià. En conjunt ocupa més d’una tercera part de la superfície, encara que es concentra sobretot als sectors occidental i meridional. L’acció humana ha afavorit l’extensió de grans pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb brolla de romaní i garric. Es tracta, en general, de boscos i bosquines bastant joves. L’excepció són les pinedes litorals de pi blanc, com la del bosc de la Marquesa, localitzades en el sector de la punta de la Móra, dins el terme municipal de Tarragona, que formen part del PEIN Tamarit-Punta de la Móra.

A les terres més properes a la costa resten fragments de la màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaerops humilis), com a les immediacions del castell de Tamarit.  La diversitat paisatgística s’incrementa a la façana litoral. Predominen els trams de costa baixa, amb platges amples i obertes, com les de Creixell, Torredembarra, Altafulla i la platja Llarga de Tarragona.

És en aquesta estreta faixa costanera on es localitzen alguns espais de gran valor paisatgístic i ecològic que han estat inclosos en el PEIN i a la xarxa Natura 2000: el sistema de dunes i maresmes de Torredembarra-Creixell; la desembocadura del riu Gaià i el conjunt paisatgístic de Tamarit-Punta de la Móra. A més, s’hi han d’afegir els fons marins més propers a la costa on es desenvolupen les praderies de posidònia (Posidonia oceanica), els quals han estat inclosos a la xarxa Natura 2000. El sistema dunar i de maresmes de la platja de Torredembarra presenta un desenvolupament notable i un estat de conservació acceptable, malgrat la manca d’unes mesures de protecció més estrictes que impedeixin la freqüentació excessiva de l’espai, sobretot a l’estiu.

L’espai de Tamarit-Punta de la Móra destaca per mantenir un mosaic representatiu del paisatge d’aquestes costes: un sector de costa alta rocosa articulada amb algunes cales i platges tancades juntament amb camps de garrofers, pinedes de pi blanc, màquies litorals de garric i margalló. També destaca per incloure l’única localització en el litoral català d’una petita població de savines litorals (Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea) a l’extrem oriental de la platja Llarga.

A diferència de la vegetació espontània, l’espai agrícola es concentra sobretot a la vall del Gaià, principalment en el seu marge esquerre. Hi dominen els conreus llenyosos d’avellaners, oliveres i garrofers, que ocupen el fons de vall tot aprofitant els dipòsits al· luvials, especialment fèrtils, i els costers dels turons, que en aquest sector del baix Gaià presenten molt poc pendent. Les parcel·les de secà arriben a tenir unes dimensions considerables. Els camps de garrofers constitueixen un paisatge secular i característic dels camps de secà del baix Gaià. Destaquen pels valors ambientals i paisatgístics que contenen. Van associats a diferents construccions de pedra seca com els murs de separació de les feixes o les barraques.

font: Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona. Unitat del Baix Gaià. Observatori del Paisatge.