Introducción
En aquest corriol, els arbres més abundants són els avellaners (foto 1) i els freixes (foto 2). Els dos fan de transició entre els bosc de ribera format per (salzes, verns i pollancres) i la roureda o bosc de pi roig situat a cotes superiors.
Els avellaners, no són arbres pròpiament, ja que no tenen un tronc únic. Fixeu-vos quants rebrots surten del coll (de fins a 5 mts). Aquesta característica ha servit per fer tancaments naturals de camps o vores de camins per evitar el pas del bestiar. És una espècie colonitzadora de terres que havien estat pastures o conreus de llegums, patates, propers al riu i que s'han anat abandonant.
Les avellanes madures, a l'octubre, cauen a terra i es poden collir. Molts animalons del bosc, des de rosegadors fins a picots, les transporten a altres llocs per emmagatzemar-les o per menjar-les. Són més petites que les conreades però més gustoses. Quan un any en fa moltes, al següent en fa menys.
La infusió de fulles s'aplica externament per rentar i cicatritzar ferides. En infusió va bé per baixar la febre i per afavorir la circulació.
