Introducció
En aquest corriol, els arbres més abundants són els avellaners (foto 1) i els freixes (foto 2). Tots dos fan de transició entre el bosc de ribera format per (salzes, verns i pollancres) i la roureda o bosc de pi roig situat a cotes superiors.
Els avellaners, no són arbres pròpiament, ja que no tenen un tronc únic. Fixeu-vos quants rebrots surten del coll (de fins a 5 mts). Aquesta característica ha servit per fer tancaments naturals de camps o vores de camins per evitar el pas del bestiar. És una espècie colonitzadora de terres que havien estat pastures o conreus de llegums, patates, propers al riu i que s'han anat abandonant.
Les avellanes madures, a l'octubre, cauen a terra i es poden collir. Molts animalons del bosc, des de rosegadors fins a picots, les transporten a altres llocs per emmagatzemar-les o menjar-se-les. Són més petites que les conreades però més gustoses. Quan un any en fa moltes, al següent en fa menys.
La infusió de fulles s'aplica externament per rentar i cicatritzar ferides. En infusió va bé per fer baixar la febre i per afavorir la circulació.
El freixe (Fraxinus angustifòlia) és un arbre de fulla petita. És caduc i les fulles són compostes de 3 a 13 folíols oposats (foto 2). La floració passa desapercebuda i els fruits, també de llavors alades com les blades, pengen de l'arbre en forma de raïms densos que es dispersen pel vent.
La fusta és de bona qualitat amb múltiples aplicacions, des de fusteria fins a material esportiu com ara esquís. Les fulles serveixen per alimentar el bestiar i en medicina popular es fan servir per les seves propietats diürètiques i antireumàtiques.
