Descripción
El safareig, el castell i l'església configuren la plaça de Santiga, centre d'aquest espai. A la plaça, completen el paisatge un magnífic lledoner a prop del safareig, l'olivera al centre i un vell plataner al costat. El nucli de Santiga es dividia en dos barris que tenien la riera de Santiga, abans Canalies, com a frontera natural, el barri de dalt i el de baix. Del primer era l'església, el castell, can Rectoret, can Barnola, i un grapat de masies més, moltes desaparegudes avui dia. Del segon, can Sabau Torreferrussa, can Maiol, can Llobet i d'altres.
El castell de Santiga és una masia fortificada (s. X-XI) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d'alçada, envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés d'on penja un escut d'armes amb les ensenyes de les cases nobiliàries dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), l'aspecte actual del castell és conseqüència de les reformes fetes per Miquel de Salbà, virrei de Mallorca i negociador espanyol en el Tractat dels Pirineus, que va aconseguir conservar en territori català la vila de Llívia.
L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga és l'altre element patrimonial a destacar, declarat pel Ple municipal bé cultural d'interès local (BCIL). A partir del s. XII es construeix la nau central de l'actual església romànica. Un segle després s'amplia el temple amb la construcció d'una capella lateral al sud i el campanar de planta quadrada al mur de tramuntana. Al segle XVI es reforma la nau principal construint l'absis trapezoidal i la porta de l'entrada oest, en ús encara i marcada amb l'any de modificació del llindar: 1574. Als segles XVII-XVIII correspon el sobrealçament del campanar i la construcció de la capella del Sant Crist. D'aquesta època és també la construcció de l'hostatgeria i la rectoria que envolta l'església pel nord.
Amb el segle XIX Santiga quedarà aturada en el temps. Entre 1836 i 1847 els veïns lluitaran per evitar l'agregació a Santa Perpètua ordenada per les autoritats. Finaslment, Santa Maria l'Antiga i Santa Perpètua es fusionaran en un sol poble. L'església deixarà de tenir culte regular a partir del anys vint.