Introducción
Segles XVI – XVII – A l’extrem SO del terme de Brocà, a la confluència del Bastareny i el Llobregat, hi situem l’anomenat Camp Del Noguer propietat l’any 1582 de Joan Martí de Bagà.
Aquest ampli terreny ric en cultius i conegut també com el Camp d’En Martí, anirà canviant de propietaris fins que a finals de segle XVII passa a mans de Josep Ferrusola, notari de Bagà i propietari d’altres finques de l’entorn.
Segle XVIII – L’any 1701, Josep Ferrusola obté permís per part dels procuradors generals del Duc d’Alba, senyor de les Baronies de Pinós i Mataplana, per tal de construir a les seves terres del Camp Del Noguer o d’En Martí, una casa, era, pòrtic i horts.
Aquesta propietat, ara coneguda com el Mas Martinet passarà, l’any 1734, de Grau Ferrusola a Domènec Soldevila d’Amorós, maridat amb Margarida Ferrusola i, a partir d’aquí, el Mas Martinet serà arrendat i explotat per diferents masovers.
Aquesta productiva finca agrícola es trobava estratègicament situada en una cruïlla de camins i important lloc de pas, per això en el Mas Martinet s’hi establirà un hostal i l’indret es coneixerà com a l’Hostal Nou de Brocà.
Segle XIX – Durant tot aquest segle amb l’Hostal Nou i les terres a ple rendiment, el Mas Martinet serà propietat de diferents cases pageses de Brocà, com els Vilella o Cal Vilalta, fins que l’any 1883 serà adquirit per Martí Amills Planell, hostaler i antic propietari de la finca de cal Frare de Sant Llorenç prop Bagà. Martí Amills reformarà i ampliarà l’edifici de l’Hostal Nou, fent-lo modern i confortable, adaptat als nous temps.
Segle XX – A principis d’aquest segle, l’antic Mas Martinet i l’Hostal Nou, són a tocar de la nova estació de ferrocarril amb final de línia a Guardiola i per tant el seu entorn canviarà dràsticament. Joan Amills Noguera, hereu de la propietat de l’Hostal Nou, reconvertirà l’antic Mas Martinet en terreny urbanitzable i en pocs anys aquells terrenys rústics seran un bulliciós barri comercial i de serveis.
Joan Amills anirà construint al voltant de l’hostal, ara modernitzat de nou i convertit en la Fonda Llobregat, diferents edificis de pisos i baixos comercials de manera que si en el padró municipal de Brocà de 1910 hi consten 7 habitants, en el 1920, ja en són 68.
A partir de 1936 amb la fusió de Brocà amb Sant Julià de Cerdanyola i el naixement del municipi de Guardiola de Berga, a l’Hostal Nou hi ha 33 habitatges amb una població de gairebé 200 habitants. Després dels convulsos anys de la dècada de 1930 i part de 1940, el nou barri anirà adquirint l’aspecte actual amb l’ampliació de carrers com la Carretera de Ribes o el Carrer Indústria.
