Introducción
L’església de Sant Cristòfol de Castellbell és un notable exemple del romànic rural català, amb orígens entre finals del segle XI i inicis del XII. És un temple d’una sola nau, amb coberta sostinguda per arcs diafragma i un absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes. Un dels seus trets més singulars és l’orientació de l’absis cap al nord, poc habitual en l’arquitectura romànica. Al llarg dels segles va patir reformes, especialment al XVII, però les restauracions del segle XX van permetre recuperar bona part de la seva estructura original.
Documentada des del 1294 i vinculada històricament a l’antic terme del castell de Castellbell, l’església ha estat durant segles un referent del veïnat de Sant Cristòfol. La seva senzillesa arquitectònica, juntament amb elements singulars com el campanar d’espadanya i l’absis desviat respecte a la nau, la converteixen en una mostra valuosa del patrimoni medieval local, plenament integrada en el paisatge de l’entorn montserratí.