Descripción
Sant Benet de Montserrat és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És un monestir de monges Benedictines. Està situat en un vessant de la muntanya de Montserrat, prop de la Colònia Puig, en un erm sobre un penya-segat que domina el camí de Monistrol de Montserrat. És un lloc de pregària i recolliment, i és conegut per la producció d'objectes de ceràmica com relleus, gerros o rajoles amb imatges. Austeritat, senzillesa, qualitat, perfecta harmonia i integració entre arquitectura i paisatge.
L'abadia fou creada canònicament l'any 1952 com a fusió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona (fundada possiblement a la dècada del 1230) i de Sant Benet de Mataró (fundada el 1881). El monestir actual fou construït l'any 1954 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. L'església fou bastida el 1987 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.
L’església és de planta quadrada, coberta amb una estructura prismàtica obrada amb bigues de formigó. El presbiteri està situat en un angle, orientat cap a les muntanyes de Montserrat, que es poden contemplar a través d'un gran finestral. L'espai interior és molt unitari i s'articula a partir dels dos elements indicats: presbiteri - altar i el mural muntanyenc amb el Crist (escultura). Els materials emprats per a la construcció són el totxo, el formigó, el marbre, la fusta i la ceràmica. La successió de filades d'obra dels murs solament es veu trencada per dues franges de formigó, que donen solidesa al conjunt. Una galeria-cor configura un primer pis, d'ús i accés comunitari (monges benedictines). Uns murals de ceràmica, fets per la mateixa comunitat, decoren alguns panys de paret de l'església.
El campanar, situat al costat de l'església de Sant Benet, és de planta quadrada i es poden distingir dues parts: un primer cos, força sòlid i ferm, i un segon caracteritzat per les obertures, que li donen més lleugeresa. El primer cos solament presenta tres finestres de mig punt en la cara sud-est i una altra al sud-oest. El segon cos està estructurat en tres pisos, separats per frisos, amb tres finestres de mig punt en degradació en cada una de les quatre cares i en cadascun dels pisos. La coberta és en quatre vessants. El material constructiu emprat, pedra, contrasta amb el totxo de l'església. L'esvelt campanar evoca els antics cloquers del nostre romànic.