El terrer i el nom d'Arenys

A la dreta hi ha una paret de sauló o terrer, com en diuen al Maresme, és granit descompost, i transformat en una roca tova, que en desfer-se genera una sorra gruixuda i daurada, tan preuada per les platges que forma o pels agricultors, fent uns sòls ben drenats i un xic àcids.
La primera referència a Arenys data del s. X, quan en un document es va fer esmena de la parròquia de Sant Martí d'Arennis, localitzada sobre un sorral, acumulat per la riera, avui en dia l'església encara pertany al bisbat de Girona.