Introducción
En aquest pantà, a diferència del de les Illes, l’accessibilitat fins arran de les ribes és lliure, cosa que li dóna un aspecte general més naturalitzat i amable. L’escassa vegetació aquàtica que el rodeja no sembla permetre la instal·lació de moltes aus pròpies de zones humides, tot i que s’hi ha vist el tot terreny ànec collverd. Però per poc que ens acostem a l’aigua, podrem veure i sentir, just a la primavera, quan ja estan actives del tot, els salts esverats de les granotes fent-se escàpols davant la nostra amenaçadora presència. Això fa pensar que aquest pantà deu acollir una bona representació d’amfibis. Si ens hi acostem cap al capvespre, el raucar de les granotes pot arribar a ser ben eixordador. Però no tot són bones notícies: si us hi fixeu bé, potser podreu veure una colònia de carpes mig hibridades amb carpins daurats (els típics peixos taronges de bassa o aquari domèstic), una espècie amb una gran adaptabilitat i que es considera invasora fora del seu àmbit natural. És el gran problema de les espècies no autòctones: hom les compra per tenir-les a casa quan són exemplars petits, però van creixent i, per manca d’espai, s’alliberen al medi natural pensant potser que estem jugant a favor de la natura salvant a uns quants exemplars. Però no sempre és així. Millor, doncs, ni comprar-ne, per no afavorir el comerç d’espècies exòtiques, ni mai alliberar-les a ecosistemes aliens.