Introducción
Anem pujant per aquest camí de gresos vermells. És una capa de roques sedimentàries de fa 240 milions d'anys, situades a sota de les calcàries blanques (més modernes) que conformen el massís del Garraf.
La vegetació arbustiva baixa (brolla) de romanís i gatoses, ha deixat lloc a una nova comunitat arbustiva alta (màquia). Brucs, arboços i algun garric dominen aquest paisatge vegetal.
El terreny és de reacció àcida i afavoreix la gran presència d'aquest arbust: el bruc arbori o bruc boal (foto), que sol estar acompanyat de cirerers d'arboç i aladerns.
El bruc és un arbust de port alt fins a 3 m, de fulles petites i lineals de 2-3 mm i flors també petites de color blanquinós i en forma de campaneta. Floració molt abundant i dolça a inicis de primavera (oposat al bruc d'hivern: més baix i de flors rosades a l'octubre). També conegut com a bruc de pipes perquè la seva soca és molt adient per a la fabricació de pipes de fumar.
Fixeu-vos en el següent giravolt esquerre, on passem per un petit pont per creuar el torrent de les Canyes. Està fet de maçoneria i amb proteccions de pedra per no caure. Si baixéssim a sota la volta, veuríem que dos dels rajols tenen una petjada, per això també es diu el pont de la petjada.