Juego: Itinerario de Santiga

Flag

La vall veïna

Aquesta petita vall de Santiga, encara conserva l’originalitat dels elements que estructuren el paisatge Vallesà. Les serres adjacents de la Salut de Sabadell i de Berona a Polinyà; la conca de la vall amb els seus camps i la riera al fons, desaigua natural. El mosaic agroforestal, les masies disperses i la vegetació de ribera seguint l’aigua, són un clar i bonic exemple del paisatge de la plana Vallesana.

Al llarg de la ruta, trobareu punts on hi ha la possibilitat de jugar i conèixer singularitats sobre el medi de la ma de la Paulina (un galàpet ) i el Nyalipo (un elefant) dels quals van trobar restes fòssils a Polinyà. Llegiu Dinàmica de Joc als Consells.

Proposem el conjunt monumental del nucli de Santiga,(terme del municipi de Santa Perpètua de la Mogoda), com a punt d’inici i final pel seu fort valor testimonial d’un temps passat que sembla aturat.

Només sortir, creuem la riera pel mas de Can Barnola per enfilar-nos al sector de Can Padró i copsar ràpidament el caire agrícola de la conca d’aquesta agradable vall. Cara nord, amb Sant Llorenç del Munt al davant, els camps no deixen gaire lloc pel bosc.

Arribats al camí carener de Santa Perpètua a Pedra Santa, veiem que vora el camí, als marges dels camps i en algun retall erm, els roures, alzines i pins pinyers fan més ric aquest paisatge agrícola. Les vistes sobre la Vall de Santiga, amb els seus masos escampats són fantàstiques.

Abans de tornar a baixar cap a la riera de Santiga creuarem un sector (entorn del dipòsit) forestal, on el bosc ens tanca les visuals anteriors. Les alzines miren de guanyar la partida al bosc de pi blanc, cada vegada més adult i amb menys possibilitats de regenerar-se.

Baixem i recuperem les visuals sobre la vall i alhora la Serralada Litoral, veiem la sortida a mar del Besòs i la serra de Collserola. Es fa evident la importància de preservar aquests connectors ecològics entre la Serralada Prelitoral i la Litoral.

Arribem a la llera de la riera de Canalies avui de Santiga i l’ambient es torna frescal. Entre les plantacions de plàtans i pollancres encara trobem arbres de ribera com els àlbers, saücs, esbarzers, joncs comuns, càrexs pènduls i algun om. Els roures també troben aquí millors condicions d’humitat per a créixer. La biodiversitat d’aquest mosaic afavoreix  tot tipus de fauna que hi troba refugi, aliment i zones de cria.

Acabem de nou al nucli de Santiga, ara per descansar i gaudir del seu caire bucòlic. El safareig, l’església amb els edificis parroquials, la masia fortificada, la plaça i els seus arbres singulars.