Introducción
Una de les espècies vegetals que es troba còmoda en aquest ambient és la sarga, també coneguda com a sarguera, sarguer o sàlic, formant, fins i tot, petites sargueres, és a dir, grups formant algunes extensions.
La sarga és un salze arbustiu caducifoli que pot arribar als 6 metres d’alçada, que creix en els codolars vora els rius i rieres, de fulles linears, estretes i revolutes, és a dir, en marges enrotllats cap al revers, com passa amb el romaní i altres espècies que suporten llargues sequeres. Així doncs, contràriament al que podria semblar pel fet que sempre la trobem a prop de rius i rieres, és una planta adaptada a la sequedat, ja que el seu sòl pedregós reté poca aigua sobretot en èpoques de menors pluges. El fruit és una càpsula glabra, amb les llavors guarnides amb pèls sedosos per facilitar-ne la dispersió. Floreix de febrer a abril.
Tot i que preferiblement són millors les branques del seu germà el salze blanc o de la coneguda directament per vimetera, en ocasions, com en moltes de les espècies aparentades del gènere Salix, se n’han aprofitat les seves flexibles branques per a l’elaboració d’una varietat de vímet per a fer-ne cistells i altres objectes similars.