Introducción
Sense ser una activitat important al poble, com ho era la terrissa, trobem pel camí llocs on les alzines tenen molts rebrots de soca (foto).
Fins a mitjans del S.XX encara s'aprofitava l'alzina per fer carbó. Això obligava a tallar-la per força els rebrots que veieu, fins que quan assolien la mida adient (6-8 cms de diàmetre i 50-60 de llarg) es tallava i es feien les piles o carboneres.
Aquestes piles es tapaven amb terra per evitar l'aire i s'encenien afegint brases pel forat de dalt la pila. La combustió amb poc oxigen era lenta i de baix a dalt. Per dirigir la combustió s'obrien petits forats a diferents llocs de la coberta de terra i així aconseguir una cuita homogènia.
Quan es creia que ja estava, passades dues o tres setmanes, s'ofegava tapant tots els forats.
Les piles es feien a clarianes dins el bosc, nomenades places carboneres. Les detectarem perquè el terra, encara avui dia, és fosc.