Introducción
Els conreus de garrofers, juntament amb l'ametller, la vinya i l'olivera són clàssics conreus mediterranis de secà que s'alternaven amb les cereals.
La polpa que recobreix les llavors és dolça i és encara consumida com a aliment a l'Egipte i Síria. Segons Monlau (1890), els turcs feien sorbets barrejant la farina de garrofí amb regalèssia i els egipcis confitaven amb el garrofí el tamarinde i el mirabolà.
Durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra se'n feia un succedani de xocolata de baixa qualitat. A Balears, ha estat un aliment tradicional en èpoques de fam.
Sabíeu que actualment la garrofa s'utilitza com a aliment del bestiar, bé directament pasturant a terra (porcs o ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls).
Les llavors s'usen per a fabricar additius alimentaris com ara la goma de garrofí, que s'utilitza com a espessidor. Poden produir gran quantitat de mucílag, que es fa servir com a laxant en preparacions farmacèutiques i també en la coberta digestible de les càpsules de medicaments.
L'estat espanyol n'és el primer productor mundial. Actualment el preu/kg de la garrofa està força ben pagat.
En aquests espais oberts agrícoles, podem veure i escoltar bonics ocells cantaires: pinsans (video), caderneres, verdums i gafarrons (foto, àudio). Aquest últim el trobareu posat dalt de tot de les capçades refilant sense descans. Mengen llavors i erugues.