Paseo por las fuentes

Flag

Valls agrícoles.

Ens enfilem a Collserola per les valls que s’obren al Baix Llobregat. Concretament per les valls de Sant Just Desvern. 

Aquest és un itinerari curt però intens. Intens pel que fa a sensacions, colors, olors i tot allò relacionat amb el paisatge. És un itinerari de gran diversitat paisatgística: camps, zones ermes, boscos de diferent tipus, torrents, conreus abandonats, formacions vegetals en són la mostra .

Tot això, fruit de la forta activitat humana de molt de temps enrere i de la transformació que l’abandonament d’aquesta activitat agrícola genera.  El resulta és un mosaic d’ambients amb elevat dinamisme. 

El ‘‘corriol dels ametllers’’ n’és un bon exemple. Veurem aquests fruiters de secà (oliveres, garrofers, ametllers, figueres…) que van ser abandonats per la seva minsa producció. 

Veurem algunes masies, encarregades temps enrere de mantenir viu aquest mosaic (horts i basses, camps i conreus) avui convertides en equipaments de lleure i gastronòmics.  Can Vilà,  Can Carbonell i Can Fatjó.

Creuarem i remuntarem torrents en diferent estat de conservació fins arribar a les seves fonts, normalment seques. La font de Merlès és un bon exemple de l’enginy per obtenir i gestionar l’aigua. La font del Rector amb la seva ombra d’arbres exòtics ‘‘falses acàcies’’ contrasta amb els roures i les alzines d’aquests ambients ombrívols i obacs.  Les fonts de Merlès, del Ferro i de la Beca, disposen de lloc suficient per fer un àpat familiar. 

En sortir a les carenes, gaudim de meravelloses vistes d’aquestes valls direcció el Llobregat i l’ambient es torna calorós i eixut. Ara és el moment de creuar els bosquets de pins pinyoners, i prats herbacis de llistó i albellatge, sense perdre la companyia de restes dels conreus de fruiters de secà.

Aquests mosaic afavoreix diversitat paisatgística i en conseqüència diversitat biològica. Als espais oberts abandonats, conills i guineus. Vora els  torrents on abans hi havien horts, algun eriçó i als seus fondals abunden les teixoneres. Els ocells són molt presents i més fàcils de veure que a d’altres llocs forestals. Rapinyaires, com l’àliga marcenca, el xoriguer o el aligot aturats al cel cercant serps, insectes o petits mamífers; els abellerols fent el seus nius als talussos de terra vermella vora els torrents i rieres; bitxacs, tallarols, cotxes i puputs vora els camps i les masies, en són un exemple.