Introducción
El conreu de la vinya era dominant. Passada la fil·loxera a finals del XIX i amb els nous porta-empelts americans, la vinya va durar fins a mitjan segle XX.
Els jornalers havien de passar tota la jornada fora de casa i necessitaven un lloc on aixoplugar-se del temps; un lloc fresc on deixar el menjar i l'aigua; un lloc on deixar els estris de mà per no haver-los de carregar cada dia amunt i avall.
Dins algunes barraques hi trobareu unes fornícules on posar els aliments protegits de feristeles, i uns altres espais arran de terra, més frescos encara, on deixar l'aigua: el cocó. Quan s'havia de fer foc dins la barraca, calia treure la llosa plana que tapava les filades del sostre per permetre la sortida del fum.
A la coberta d'aquesta barraca si fan crespinells i una bonica falguera nomenada falzia roja. A la propera barraca fixeu-vos en els lliris de Sant Josep que es plantaven a propòsit per aguantar el pedruscall i les terres de la coberta.