Introducción
Com que la zona n’és propícia, entre els segles XVII i XIX, una de les activitats que ajudaven a l’economia de la zona era la producció d’aquest preuat element, transformant la pedra calcària en calç. Els forns eren construïts ben a la vora d’un camí, permetent un còmode accés i la ràpida distribució de la calç. La calç era utilitzada sobretot per a la construcció, ja que amb ella s’arrebossaven les façanes i s’impermeabilitzaven cisternes i safarejos, entre altres aplicacions, i també valia per desinfectar i ensulfatar.
D'un forn, se’n diferenciaven almenys tres parts: la boca, per mantenir viu el foc amb feixines de llenya, l’espai de combustió i l’espai de la cuita, on es col·locava la pedra que calia coure. La cuita durava uns quatre dies de manera interrompuda mantenint dia i nit el foc ben viu.