Introducción
Aquest molí fariner hidràulic, es troba a l'aiguabarreig del riu Ges, que acabem de creuar, i la riera de Sant Bartomeu. Un centenar de metres, aigües amunt hi ha la resclosa que derivava l'aigua cap aquesta bassa. Les runes de sota la bassa dibuixen una planta complexa perquè el molí va patir ampliacions. Sembla que l'última família que hi va viure va marxar el 1954. Era propietat del Cavaller de Vidrà. Construït entre el s. XVI i XVII, probablement va deixar de funcionar abans no marxes l'última família.
La bassa compleix la funció d'emmagatzemar aigua i garantir prou cabal i força suficient al llarg del temps que durava la molta.
Al fons de la bassa veieu el forat del carcabà de 5 mts d'alt, per on queia l'aigua damunt dos mecanismes que, aprofitant la seva força, feien girar l'eix que, alhora, girava les dues moles per moldre el gra. L'aigua sortia del molí pel carcau encara visibles al davant.
Uns metres més avall, passada la confluència dels dos rius, a la banda oposada, a redós d'una gran pedra hi ha les restes d'un petit molinot. A la llera del Ges encara podem veure els encastaments o ancoratges que retenien els troncs que feien la presa per derivar l'aigua a aquest petit obrador.
Als QRs que diuen Molí nou, podreu veure una fotografia de com era antigament.