Introducción
Mireu a sota enllà i noteu el domini del bosc de roures. Som a l'estatge montà i a les obagues s'estableix el roure martinenc. En funció de la humitat es poden trobar altres roures però hi domina el martinenc.
El roure martinenc té un tronc tortuós i les fulles no superen els 10 cm de llarg. El roure de fulla gran té un tronc més recte, el port més esvelt i les fulles poden fer fins a 15 cm de llarg. També hem trobat, a la banda dreta del camí, rebrots de roure valencià, de fulles petites i amb punxes com les alzines. Aquests roures de terres més baixes, aquí dalt s'expliquen pel fenomen de la inversió tèrmica.
Gaudiu de les vistes del Montsec just a l'entrada de la vall. A la seva dreta les serres i valls que hi ha pujant la carretera del coll de Perves: l'ample vall de Cadolla i Piñana amb el Serrat del Forn Vell a la dreta (situat entre Sarroca de Bellera i Corroncui). Aquesta ampla vall ens porta fins dalt els contraforts obacs de la Serra de Sant Gervàs amb el punt alt de l'Avedoga (1835 m) i al final, a la seva dreta la Pala del Teller 1889. Millor desplegueu el plànol.
El camí segueix direcció el poble abandonat de la Bastida de Bellera i tota la serra de la Bastida amb el Tossal 1307 m, com a punt alt a la dreta del poble.