Camí fondo de Mas Pasqual

Flag

Marges de camí vell.

Aquest itinerari ens permet passar per vells camins carreters i de bast. Sortim del Catllar passant per davant de l’ermita de Sant Ramon. Aviat, però, agafem un tram de camí vell on encara podrem observar els antics marges de pedra seca que delimitaven el camí. D’aquí ve, diuen, el nom de camí fondo, ja que aquesta eren camins que anaven molt sovint flanquejats a banda i banda per murs de pedra seca que podien arribar a ser de l’altura d’un home a cavall. Aquest tram, anomenat de Mas Pasqual, coincideix amb al camí vell anomenat de l’Argilaga o de Valls, que unia el Catllar i Valls. Aquest tram de camí ja s’esmenta en un capbreu de 1583. El camí, originàriament, era carreter, però les bardisses i la manca d’ús han fet que avui hi hagi trams que siguin gairebé un corriol. Una de les característiques més interessants d’aquest primer tram de camí, que coincideix amb el GR 172, són les impressionants marques de les roderes dels carros marcades a la roca mare que conforma el paviment natural del camí. Alguns experts consideren que aquestes roderes varen ser excavades expressament per poder guiar els carros en els trams més dificultosos. Els temps i l’erosió han acabat oferint el resultat que podem observar actualment.

L’itinerari també permet passar per ben a prop d’antics i antany importants masos. Històricament la població del Catllar ha estat rica en masos, forma habitual de colonitzar i repartir el territori a partir del segle XII. En un document de finals del segle XVIII se’n comptabilitzen fins a 24. Molts han acabat abandonats i en ruïnes. Altres, però, han esdevingut equipaments turístics, educatius o segones residències.

Després, anem a buscar un altre tram de camí vell, aproximadament més enllà de la granja-escola del Corral de Neri. Abans, però passarem a frec de la bassa temporal de la Plana, on, en època de pluges, esdevé un bon exemple d’aquest hàbitat poc freqüent en aquesta zona del litoral de Tarragona. L’Associació Mediambiental La Sínia té signat un acord de custòdia del territori amb la propietària del terreny per tal de salvaguardar-ne les seves funcions mediambientals.

Més endavant, el camí, esdevingut un altre cop en sender, passa arran de les ruïnes del mas de Manyer, que havia estat un important mas del Catllar, molt recordat degut a la seva relativa proximitat al nucli del poble.