Església del segle XVII, d'estil gòtic tardà amb aportacions renaixentistes, a l'antic veïnat pagès de Sant Andreu del Far, a dalt la carena del Corredor.
El safareig del Comú (1916) va ser un dels rentadors del poble i el principal lloc d’abastament d’aigua per a les cases de Dosrius, abans que s’instal·lés la xarxa d’abastament d’aigua corrent.
Construcció cilíndrica, del segle XVII, imitada amb gruixuts murs de paredat que tenien la funció de mantenir la temperatura constant. Coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb...
Ermita del 1740 amb advocació a Sant Llop, copatró de Dosrius. Des de fa segles s'hi celebra l'Aplec de Sant Llop, que coincideix amb la Festa Major d'estiu de Dosrius.
La cova Sepulcral de la Costa de Can Martorell, o de la Vinya d’en Tit, és un espai d’enterrament col·lectiu de fa més de 4.000 anys, de l'època del Calcolític.
El castell de Dosrius, actualment en ruïnes, està situat en un turó molt proper del poble (295 m). Els primers documents que l'esmenten són dels anys 1114 i 1128.
Masia del segle XVI situada al nucli històric de Dosrius. Va pertànyer al marquès de Castelldosrius fins a l'any 1980, per això la masia també era coneguda com el Marquesat.
Antiga masia del 1691 al nucli històric de Dosrius. Va ser la Casa de la Vila fins a l'any 1974 i ara és un equipament municipal polivalent. L’edifici es correspon estilísticament i formal a les const...
El veïnat d’Hortsavinyà, en plena muntanya del Montnegre, formava municipi propi fins al 1929, que va quedar annexat definitivament al terme de Tordera, a causa de la pràctica despoblació patida en...
