Introduction
Amb la fil·loxera a finals del s.XIX, l'abandó de la vinya i la plantació de pins per obtenir fusta de creixement ràpid, va provocar un canvi paisatgístic de primer ordre.
El terreny, havia estat afeixat, més del que ens podem imaginar. Només cal que cerqueu fotos antigues (de fa 100 anys o menys) per veure-ho. S'aprofitava fins als terrenys més costeruts. Com més costerut, més estretes eren les feixes i més s'adaptaven i aprofitaven el terreny original. Ho heu vist ara mateix en passar per sota la línia i la barraca de Ca l'Eixut, i en teniu bonics exemples més endavant.
Aquestes feixes han estat les primeres a ser abandonades (les que tenien oliveres van resistir una mica més) i s'han anat cobrint de pins (pi blanc). La vinya només resta allà on la superfície és prou gran perquè es pugui amortitzar la feina d'un tractor.
La densitat de pins és molt i molt elevada i s'ha d'anar aclarint per deixar que els peus es facin gruixuts i es puguin tallar per fusta. De no fer-ho així, el risc d'incendi i la potencial combustible és un gran perill. Aquest bosc jove, també té un sotabosc jove format per una brolla (arbusts baixos) de romaní, estepes, gatoses, farigoles i llistó. Aquests deixaran pas, més endavant a garrics, càdecs i llentiscles. Sovint però els trobem tots barrejats. A les clarianes el bruc d'hivern i la gatosa, aporten una nota de color hivernal amb la floració rosa d'un i groc de l'altre.