Introduction
Tot pujant fins al pla del Cirerer (de fet, un altiplà), lloc on som ara, hem anat veient un canvi progressiu en la vegetació: dels sòls més fondos de la part de baix, més a prop dels cursos d'aigua, i d'unes pinedes amb alzines una pèl més ufanes es va passant a un paisatge vegetal completament diferent. En aquest altiplà pedregós i castigat pel vent, on la pedra calcària aflora amb generositat a la superfície i amb un sòl més pobre, amb prou feines s'hi pot desenvolupar la comunitat vegetal coneguda com a garriga. Tot i que hi veiem algun pi per aquí i per allà, aquest indret està dominat pel garric, arbust de menys d'un metre d'alçada, semblant a petites alzinetes punxants i que fa masses molt atapeïdes que dificulten el pas. A les vores i petites clarianes el llistó també sol ser-hi present. La garriga de garric és típica de sòls pedregosos i calcaris i es relaciona amb plantes de brolles calcícoles, com el romaní, el bruc d'hivern, la botja peluda i, en indrets molt secs, el bonic salvió blener.