Revenir

SANT PAU DE CASSERRES

Route POI
Architecture
Fichier

Introduction

La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Aquesta fou la residència d'estiu del bisbe de Solsona durant molt anys.

Aproximadament entre 1878 i 1884, fou Seminari Conciliar. Després s'utilitzà com a fàbrica de llonganisses a càrrec de Josep Malet, llonganissaire de Sant Llorenç de Morunys. Més tard fou utilitzat com a refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide de França. Fins a principis dels 80 acollí una casa de colònies.

Llegenda recollida i publicada a la revista l'Erol de la següent manera: "A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I'enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I'atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s' hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I' infern".

Font: Catàleg de Patrimoni DIBA

 

Images