Introduction
Les landes d’aquests vessants del Montseny, un tipus de formació vegetal sorgida a causa de la passada intensa pastura i el seu posterior abandó, són prolífiques, amb menor o major abundància segons la situació o orientació, en bruc, ginebró, falgueres i ginesta. En aquest vessant més solell, hi predomina clarament aquesta última, formant extensos ginestars, fins al punt que aquesta característica ha acabat determinant el topònim de l’indret, ja que és conegut precisament com la costa del Ginestar o senzillament el Ginestar.
Tot i que la ginesta no és originària d’aquesta banda de la mediterrània, s’ha acabat naturalitzant en marges de torrents i camins, prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, llocs amb vegetació baixa, ja que és una espècie molt heliòfila, és a dir, necessita una exposició al sol intensa. És el cas de les ginesteres que anirem veient al llarg del vessant que anem seguint. Floreix normalment entre la primavera i la tardor, oferint un esclat aromàtic i de color groc molt cridaner, precisament quan més fàcil és reconèixer-les. Tot un espectacle!