Introduction
Com dèiem abans, a les proximitats dels torrents, on el sòl és més humit, frescal i profund, els roures s’hi troben bé. Els roures són uns arbres que es barregen (s’hibriden) molt entre les diferents espècies. Aquí, normalment trobem el roure cerrioide, que és un híbrid entre el roure martinenc, roure de muntanya mitjana, i el roure de fulla petita de llocs més secs del sud del principat. Aquests bonics roures són gairebé martinencs. Aquests arbres contribueixen enormement a la biodiversitat animal, ja que són els arbres que més organismes (ocells, mamífers, fongs, etc) tenen associats per trobar-hi refugi o aliment. Són també d’elevat valor paisatgístic per la seva coloració de tardor. L’escorça es feia servir per curtir pells i també per tenyir la llana de color brunenc. A sota dels roures, en forma de catifa trobem la Vinca, típica d’aquests indrets ombrívols, de bonica floració blava primaveral.