Introduction
Hi ha raconades on la humitat fa que les molses es facin abundants. Si afegim les falgueres, les heures per terra, algun grèvol i la presència dels avellaners, tenim la sensació d’estar en un bosc tropical humit. Hi ha dues falgueres que destaquen damunt la resta. La falguera d’avellanosa i la falguera reial. La falguera d’avellanosa (Polystichum setiferum), fa una roseta espectacular, en forma de corona de fulles lanceolades i llargues, doblement dividides. Per sota la fulla, trobarem unes crostes circulars, de color marró quan són madures anomenades sorus (òrgans reproductors) . Abundant a les obagues de boscos humits i caducifolis. La falguera reial (Osmunda regalis), sembla una planta normal a ulls profans. Aquesta falguera, més típica de la zona atlàntica, és la més gran d’Europa i està protegida a Catalunya: Montseny, l’Albera, Cadiretes. És un bon indicador de la qualitat dels rius. Al nord d’Espanya (Cantàbria, Astúries), és un remei popular molt valorat. El seu ús no s'ha abandonat i molts prefereixen aquest remei a la medicina convencional. La part central de la seva "arrel" (rizoma) es macera en vi blanc. Aquest vi es pren principalment per a ajudar a soldar trencaments, trastorns de les articulacions i dolors reumàtics.