Introduction
Aquest tipus de formació rocosa, anomenada tova calcària, és característica de les regions calcàries. Es formen quan l’aigua de pluja es filtra per la roca calcària carregant-se de carbonat càlcic dissolt, i és quan aflora a la superfície i es posa amb contacte amb l’atmosfera, i afavorit per la presència de vegetació, que allibera el CO2 i precipita en forma de roca.
Els petits cristalls es dipositen en forma d’escorça calcària sobre molses i altres vegetals presents en fonts, rius o recs, com aquest cas. És la superposició de capes successives que forma la roca anomenada tova.
Quan els vegetals atrapats moren i desapareixen, deixen un buit a la roca que és el responsable de la seva porositat.
Per la seva porositat i lleugeresa, s’ha utilitzat com a material d’aïllament en el món de la construcció gairebé fins a l’arribada dels materials moderns (porexpan, escuma de poliuretà), disposada en làmines o en blocs sota les teulades de les cases per aïllar-les del soroll, el fred i la calor.
No s’ha de confondre amb la pedra tosca, d’origen volcànic, que és més lleugera i fins i tot flota a l’aigua.