Introduction
Es diu que els Maribaus eren l’antic celler i rebost de Sant Celoni. Les famílies teníen un petit tros de terreny en una de les dues bandes del poble, o bé als Bocs del Montnegre o bé als Maribaus del Montseny. Com diu l’herència vella de Sant Celoni: ‘no hi havia una casa que no tingués la seva vinya i el seu hort’. Hem penetrat als Maribaus caminant al costat d’una plataneda amb una notable presència de verns i oms (a l’hivern només en veurem els aments, la seva flor masculina). El sotabosc és dens, amb molta presència de falguera aquilina, esbarzers i marfull; el lligabosc intenta obrir-se pas entre tanta competència. A tocar de la llera hi ha lliris d’aigua, que per primavera faran flor, i també alguns càrex. Aviat veiem el pont del Vi, on molses i falgueres busquen la humitat de les seves pedres. Aquest aqüeducte ens fa de testimoni del passat agrícola de la zona.